divendres, 22 de maig del 2009
dimecres, 20 de maig del 2009
pg 237 La societat i lestat segons Ortega y Gasset
Idees principals
Aquí l'autor ens parla de qui a de tenir realment el poder,la resposta és el poble ,ell és qui hauria de tenir el dret a escollir les seves propies decisions i no delegar el poder a algu .
També parla de qui exarceix el poder no ho pot fer de forma totalitaria ,perque sino seria una dictadura ,encara que per definicio un estat és opresor
Títol
El poble i el seu poder
Comentari
L'autor expresa que qui ha de tenir el poder es el poble.
Parla del liberalisme per afirmar que el poble es nega a l'opressio per part de l'estat ,perque el poble te uns drets .
Ortega y Gasset també es fixa i critica el fet que el poble te el poder de votar,pèro un cop ho a fet l'estat acapara tot el poder ,lestat fa les lleis ,les aplica ... etc ,per tant l'esat es torna absolutist
Aquí l'autor ens parla de qui a de tenir realment el poder,la resposta és el poble ,ell és qui hauria de tenir el dret a escollir les seves propies decisions i no delegar el poder a algu .
També parla de qui exarceix el poder no ho pot fer de forma totalitaria ,perque sino seria una dictadura ,encara que per definicio un estat és opresor
Títol
El poble i el seu poder
Comentari
L'autor expresa que qui ha de tenir el poder es el poble.
Parla del liberalisme per afirmar que el poble es nega a l'opressio per part de l'estat ,perque el poble te uns drets .
Ortega y Gasset també es fixa i critica el fet que el poble te el poder de votar,pèro un cop ho a fet l'estat acapara tot el poder ,lestat fa les lleis ,les aplica ... etc ,per tant l'esat es torna absolutist
dilluns, 18 de maig del 2009
Definicions tema 10
Intel•lectualisme moral: teoria que afirma que és impossible obrar malament expressament. Qui ho fa és per ignorància.
Maièutica: l’art de donar llum a les idees, com la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer i evitar el dolor.
Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de la paraula i duu a terme l’activitat intel.lectual.
Prudència: proposar-nos els que ens convé en la nostra vida.
Pau interior: fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.
Aritmètica dels plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.
Utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l’acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per les seves conseqüències.
Ètica deontològica: importa més la forma que el contingut.
Imperatiu categòric: ordres que ens ordenen a obrar d’una manera o una altra.
Dignitat humana: conseqüència de l’autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat.
Intuïcionisme dels valors: captar els valors per intuïció emocional.
Comunitarisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d’identitat i l’individualisme.
Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l’autèntica solidaritat és universal.
Maièutica: l’art de donar llum a les idees, com la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer i evitar el dolor.
Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de la paraula i duu a terme l’activitat intel.lectual.
Prudència: proposar-nos els que ens convé en la nostra vida.
Pau interior: fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.
Aritmètica dels plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.
Utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l’acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per les seves conseqüències.
Ètica deontològica: importa més la forma que el contingut.
Imperatiu categòric: ordres que ens ordenen a obrar d’una manera o una altra.
Dignitat humana: conseqüència de l’autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat.
Intuïcionisme dels valors: captar els valors per intuïció emocional.
Comunitarisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d’identitat i l’individualisme.
Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l’autèntica solidaritat és universal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
