Virtual és real

Si que és real, perquè aquesta realitat la captem a partir dels nostres sentits, i ens provoca una sèrie d'estats, una influència equivalent a la del "món real" en la majoria de casos. Una persona que està immersa en un món de fantasia on representa ser un mag i aquest aconsegueix fer una gran gesta, la persona passa a estar contenta, si pel contrari el seu personatge és abatut, el jugador es sentirà dolgut.

La realitat virtual és temptadora perquè ens proporciona una certa llibertat, ens dóna a escollir qui volem ser, com volem actuar, i quina aparença volem tenir dins d'aquest món imaginari això sempre és una aparença, on molta gent si amaga.
Quan ens fiquem en la pell d'un personatge d'aquests la realitat que estem vivint ja no és la que tenim com a normal, és un món totalment diferent, on i conviuen altres races i on passen una sèrie de fets diferents als del món real, que fan d'aquests móns més dinàmics i atractius (wow), cal dir que la majoria de móns són inventats completament, d'altres són autentiques projeccions del món real, on es fan accions quotidianes en un món imaginari (Sims)

S'han de tenir ven clars els paràmetres del que es real i del que no o es, quantes vegades s'ha pogut sentir per les noticies que una persona a actuat igual que el protagonista d'un joc i a matat algú. Aquesta gent creu que aquest món imaginari és el real, o directament no saben distingir-lo.

En definitiva crec que el que denominem virtual si que es pot considera real perquè si pot interactuar, perquè provoca una sèrie d'emocions i pel fet de que i podem interactuar.

pg 40 doc 5

Idees principals :

No existeix una única perspectiva, sinó una unió de totes i no es pot menysprear-ne les que son en la teva opinió errònies.

Degut a que la realitat és múltiple i canviant, no tots podem estar d'acord , però si que podem trobar un punt de confluència.

Títol:

Existeix una única perspectiva?

Comparació :

La contraposició al model presentat per Ortega y Gasset seria el relativisme, que defensa que la perspectiva està lligada a cada època, cultura grup social, etc.

L’escepticisme en canvi considera que no es pot arribar a coneixements fiables, perquè mai hi ha una justificació per donar quelcom com a cert.

En el cas del pragmatisme es limita a identificar el que és cert com quelcom es útil.

pg 28 doc 10

Idees principals

En el fragment defineix quin és el concepte que té l'autor de la filosofia destaca el mètode analítico-lingüístic.

Vol aclarir el llenguatge els matisos de la filosofia
No vol ordenar el pensament sinó aclarir-lo

Títol

Coherència en el llenguatge

La filosofia en el meu entendre serveix per reflexionar sobre totes aquelles coses que ens preocupen, o ens provoquen un dubte, aclarir-los és un dels motius pels quals m’interessa la filosofia

El mètode defensat per Wittgenstein és l’analítico-lingüístic

No és utilitzat el coneixement per assolir un determinat saber, ens centren en l’anàlisi i l’aclariment del llenguatge emprat per parlar de filosofia

En canvi l’hermeneutica es centra en la interpretació del sentit del text, no en les paraules o expressions que conté, sinó en el que ens volen transmetre.

pg 30 doc 12

Qüestions

1 L’ésser humà es torna impassible davant els canvis, perquè es preocupa massa de si mateix.

2 No me trobat mai en la situació que parla el text, perquè crec que tot manca de sentit, no em preocupa com es va formar l’univers, perquè o veig molt llunyà, en tot cas em qüestionaria les actuacions de la gent en el present, d’acord que el present és el moment que puc veure.

3 Segons Zubiri el problema de la filosofia contemporània és que les preguntes que ens ofusquen ens fan oblidar la realitat, la formula intel·lectual és el problema de la filosofia contemporània

Esquema de la ciència

Podem arribar a coneixa?

Jo crec que si que es pot arribar a conèixer multitud de coses. Però només des de la nostre perspectiva. Perquè el fet de conèixer ja ens posiciona, som el subjecte, el que observa analitza l'objecte per obtenir coneixement.

El fet de conèixer ens planteja molts dubtes, sobretot de temes existencials. Per exemple una persona a Estats Units que no té numero de la seguretat social ni carnet d'identitat ni cap propietat, existeix realment se'n pot dir existència de la seva vida. O un altre si un Vietnamita queda colgat en un túnel, i un company seu va a buscar ajuda, si aquest mor i es l'única persona que coneix el que esta atrapat, el que està atrapat existeix.

Temes que també son donats arrel de l'activitat de conèixer son com ara el tema de la realitat, que entenem com a real, si diem que és allò que podem tocar, olorar, sentir, percebre, la realitat podrien ser senyals elèctriques interpretades pel nostre cervell.

A partir d'aquesta definició ens adonem que si els nostres sentits son manipulats, també la informació que ens arribi serà errònia, en el nostre entendre. Un podrà estar equivocat perquè la informació no li a estat transmesa igual que un altre.

El fet de conèixer va estretament lligat a l'experiència, diem que un sap molt si a viatjat pel món. Aquesta afirmació és correcta, referint-nos a que haurà conegut altres indrets, costums, etc. S'haurà impregnat de coneixement en funció de les seves experiències.

Que es la filosofia?

La filosofia és un saber, que utilitzem com a mitjà, per assolir respostes a dubtes que ens envolten.

Ho qüestiona tot, fins i tot la seva pròpia utilitat, així com tot de fets de la natura i temes tant diversos tals: com la creació de l'univers, el concepte de la llibertat, l'anima, el temps, la realitat: perquè que entenem com a real, si diem que és allò que podem tocar, olorar, sentir, percebre, la realitat podrien ser senyals elèctriques interpretades pel nostre cervell.

Aquest mitja per mi es una font de coneixement , perquè es qüestiona diversos camps que tenim per assumits, fins que se'ns planteja una qüestió, i ens trenca els esquemes preestablerts per la nostra lògica.

La filosofia et fa pensar, t'ajuda en l'àmbit de pensar, et crea dubtes de coses del món quotidià que mai t'havies qüestionat. Posa a prova les teves capacitats cognitives. I en definitiva es això, pretén en el meu entendre. Que aprenguem a tenir una visió critica de la societat que ens envolta, que sapiguem raonar el perquè de les nostres decisions, el perquè és font de poder, poder per mantenir un objectiu, una meta a assolir, per acabar el que s'ha començat.